PRINCIPALS NOVETATS DEL REIAL DECRET-LLEI 1/2015 DE 27 DE FEBRER, DE MECANISME DE SEGONA OPORTUNITAT, REDUCCIÓ DE LA CÀRREGA FINANCERA I ALTRES MESURES D’ORDRE SOCIAL.
Aquest Reial Decret-Llei, que constitueix ja la setena reforma a la Llei Concursal, se centra finalment en les famílies, autònoms i professionals persones físiques, per instaurar un mecanisme de remissió de determinades deutes que quedessin pendents de pagament per aquests (2ª oportunitat), després de concloure el seu concurs per liquidació total dels seus actius o per insuficiència de la seva massa activa. Al seu torn, dota de més flexibilitat i transparència el procediment de el “acord extrajudicial de pagaments”, com a alternativa al concurs, a fi que sigui una eina més, per a aquests i per a petites pimes, per regularitzar la seva situació d’endeutament.
1.- Acord extrajudicial de pagaments:
Fins ara, aquest procediment introduït en el Títol X de la Llei Concursal, era d’escassa eficàcia, donada la quantitat de problemes que generava en la pràctica la seva aplicació, com era la necessitat de previ assegurament del pagament de les despeses del procés, les limitacions legals que s’imposaven al mediador concursal per formular un pla de pagaments (espera màxima de 3 anys i quitança no superior al 25%) i l’obligatorietat que el mateix hagués de sol•licitar “immediatament” la declaració de concurs consecutiu de creditors si la majoria del passiu inclòs en l’acord (exclosos els crèdits amb garantia real), decidien no continuar amb les negociacions. El concurs consecutiu, no contemplava la possibilitat d’intentar aconseguir un nou conveni més avantatjós per al concursat amb els seus creditors, si no que directament castigava al deutor amb la liquidació pel que el primitiu “acord extrajudicial de pagaments” es presentava com un mecanisme de resolució de situacions d’insolvència, certament, de “alt risc”.
A tot això, se sumava la idiosincràsia que fos un mediador concursal, i per tant, un professional subjecte als principis de neutralitat, confidencialitat i imparcialitat segons el previst en la Llei 5/2012 de mediació en assumptes civils i mercantils, el que posteriorment es veiés obligat a exercir com a Administrador Concursal d’aquest mateix deutor, labor totalment incompatible amb el manteniment d’aquests principis.
Amb la nova norma promoguda pel Govern, popularment denominada “llei de la segona oportunitat”, aquesta situació millora substancialment doncs aquest procediment es liberalitza i es converteix en un mecanisme factible perquè aquests deutors persones físiques així com petites empreses puguin obtenir a una sortida fàcil i ràpida, encara que condicionada, a la seva situació d’insolvència.
Els canvis més importants que afecten a l’acord extrajudicial de pagaments són:
a) Que ara es permet que el deutor, amb l’ajuda del mediador concursal, pugui reestructurar el seu deute amb els creditors a través de quitances (sense límit) i esperes (fins a 10 anys), així com cessió de béns o drets, conversió de deute en accions o participacions de la societat deutora, en préstecs participatius, etc.
b) Que la sol•licitud d’aquest acord extrajudicial de pagaments, sempre realitzat sota la tutela del jutge, suspèn les execucions dels béns necessaris per a l’activitat, inclosa l’habitatge habitual encara que solament durant tres mesos (dos si el deutor és persona natural no empresària).
c) Que en cas que no s’aconsegueixi l’acord, el concurs consecutiu no serà necessàriament de liquidació, si no que s’obre també la possibilitat d’acudir a un conveni en termes diferents als plantejats en el propi acord extrajudicial de pagament, constituint-se també aquí, una segona oportunitat per al deutor. S’exceptuen, no obstant, les persones naturals no empresàries.
d) Que l’acord extrajudicial de pagaments es converteix en un mecanisme important (encara que no imprescindible) per obtenir el que la llei ha cridat “el benefici de l’exoneració del passiu insatisfet”, previst en el nou art. 178 *bis de la Llei Concursal introduït per la mateixa norma legal RDL 1/2015.
2.- Segona oportunitat:
Aquest benefici, que és la principal novetat del RDL que és objecte de la present anàlisi, és únicament aplicable a deutors que siguin persones físiques i que hagin presentat concurs de creditors i consisteix en una quitança condicionada del deute que quedés pendent després de la conclusió del seu concurs per liquidació o per insuficiència de massa activa.
Es configura com un mecanisme excepcional, que solament pot ser acordat pel jutge del concurs, prèvia sol•licitud, si concorre bona fe del deutor que es presumeix si es compleixen 4 requisits:
1) Que el concurs no hagi estat declarat culpable (en resum, que el deutor no hagi contribuït amb dol o culpa greu a la generació o agreujament de la seva insolvència o no hagi incorregut en les conductes tipificades de l’art. 165 LC).
2) Que el deutor no hagi estat condemnat per sentència ferma per delictes (contra el patrimoni, contra l’ordre soci econòmic, falsedat documental, contra Hisenda o Seguretat Social o Drets dels treballadors) en els 10 anys anteriors a la declaració del concurs.
3) Que complint els pressupostos subjectiu i objectiu per poder sol•licitar un acord extrajudicial de pagaments, ho hagi celebrat o, almenys, intentat celebrar.
4) Que hagi satisfet íntegrament els crèdits contra la massa i els crèdits concursals privilegiats (entre ells, hem de recordar que es troben els crèdits garantits amb hipoteca) i, en cas de no haver intentat un acord extrajudicial de pagaments, almenys el 25% dels crèdits ordinaris.
Alternativament, si no es complissin les condicions de l’anterior apartat 4), el deutor solament tindrà una alternativa: acceptar sotmetre’s a un Pla de pagaments pel qual podrà efectuar el pagament dels deutes no exonerats -que són els crèdits contra la massa i els crèdits concursals amb privilegi general-, dins dels cinc anys següents, tret que els deutes tinguin un venciment posterior, quedant condonat de la resta dels crèdits. No es generaran interessos en aquest termini. No obstant això, aquest supòsit també exigeix uns requisits “extra” com són no haver incomplit l’obligació de col•laboració amb l’Administrador Concursal durant el concurs, no haver obtingut aquest benefici durant els 10 anys anteriors, no haver rebutjat durant els 4 anys anteriors a la declaració de concurs, una oferta d’ocupació adequada a la seva capacitat i acceptar la publicació de la seva solicitud d’exoneració al Registre Públic Concursal.
Finalment, hem de destacar que malgrat la nomenclatura del RDL 1/2015 no hi haurà segona oportunitat per fer front als crèdits privilegiats amb Hisenda i la Seguretat Social, ni els deutes per aliments derivades de sentència de divorci, ja que aquests mai s’exoneraran. Com és costum en totes les reformes concursals dels últims temps, les Administracions Públiques (Hisenda i Seguretat Social) no recolzen aquesta segona oportunitat que se li està donant als particulars i autònoms a diferència dels altres creditors, que no tenen més remei que assumir la pèrdua que això els comporta.
En el supòsit habitual de creditors amb garantia real (hipoteques), la part que podrà exonerar-se, després de la liquidació i el pla de pagaments de cinc anys, serà aquella que no hagués quedat coberta en l’execució de la garantia; és a dir, el benefici legal serà per la resta del deute amb el banc una vegada executat l’habitatge.
Finalment, aquesta exoneració podrà ser revocada durant els cinc anys posteriors, perdent el deutor la seva segona oportunitat si es perd la “bona fe”; si incompleix amb el pla de pagaments previst, si millora substancialment la seva situació econòmica i pot pagar tots els deutes pendents, o si es demostra l’existència de béns, ingressos o drets ocults.
En conclusió, aquest Reial Decret-Llei és un discret avanç en l’àmbit concursal per a les persones físiques i petites empreses, puix que, d’una banda, disposen d’un renovat procediment d’acord extrajudicial de pagaments, més garantista, flexible i transparent per posar fi a la seva situació d’insolvència i, per una altra, puix que, s’articula un nou mecanisme, únicament per a les persones físiques, per tal que quedin exonerades o condonades determinats deutes que no són liquidats a través del procediment concursal. Com a crítica a la reforma, hem de destacar que aquest mecanisme de segona oportunitat no els exonera del pagament d’aquells deutes que, habitualment, són les més importants per a particulars i autònoms, com són les garantides amb hipoteca, les laborals o les tributàries.
Dolors Teulé
Advocada i Mediadora
Sòcia Salvatella Advocats Associats SLP
